Sóc la Mireia, vaig estudiar psicologia a la UOC i paral·lelament em vaig formar en educació viva (CAEIV), acompanyament emocional a la infància (SENDA) i psicomotricitat educativa (AEC). El meu interès ja es dirigia cap als infants i com satisfer les seves necessitats i afavorir el seu desenvolupament global. I qui diu infant, diu família...

Després de graduar-me, vaig estudiar teràpia familiar sistèmica a l’Escola de Sant Pau. La visió sistèmica i la comprensió de les dinàmiques familiars són unes ulleres des de les que miro el món. Sóc mare de d’una nena de 9 anys i un nen de 3 i mig; ells són per a mi uns grans mestres de vida!!

M’he format també en Comunicació No Violenta (CNV), atenció a la violència de gènere i comprensió del trauma.

 Actualment estic cursant el segon i darrer any de formació en psicomotricitat terapèutica, aprofundint en les necessitats dels infants amb dificultats, ja siguin d’origen orgànic o emocional. El vincle i la relació són la base sobre la qual construïm, buscant potenciar l’expressió i la comunicació, des del cos, els recursos plàstics o la paraula.

Desenvolupo la meva activitat professional principalment en l’àmbit de l’escola. Treballo des d’una actitud respectuosa, d’escolta i curiositat genuïna, d’interès per a poder comprendre la història de cada infant i de cada persona, les dinàmiques de cada família o institució,  per a poder acompanyar cadascú a expressar el que porta dins i trobar el seu benestar i el seu camí vital.

Jo també m’escolto i faig un treball personal continu, cada cas que porto és diferent, alguns em remouen coses meves i necessito, llavors, posar més consciència. El terapeuta no deixa de ser humà, i sense ser-ho, no podria ser terapeuta!